CVB-Barça    3
GH.Ecay Lidernet Iruña    0

Parcials 25-21/25-22/25-23

CVB-Barça: Mireia Carmona, Maria Segura, Anna Espadalé, Laila dos Reis, Lara Raspall i Sara Sarmiento (sis inicial), Laura Carmona (lliure), Laia Garcia, Tori Grafeman, Marina Reñé, Blanca Seguí  i Cristina Borja van completar l'equip.

GH.Ecay : Ana Boladeras, Shiela d’Amaro, Esther Marquès, Andreia Alvezs, Sílvia Bedmar i Jessica González (sis inicial), Gema Capel (lliure), Ana Belén Pérez, Esain Jaione, Sandra Cegarra i Miriam López van completar l’equip

Dissabte era una d’aquelles dates marcades al calendari de la competició de Súper Lliga 2. Visitava l’Inefc l’equip líder de la competició i màxim aspirant a tot aquest any, el GH.Ecay Lidernet Iruña. L’equip d’Olena Zalyubovska venia a més de perdre en el seu desplaçament a Alcobendas. Caldria veure com respondria l’equip blaugrana, segon classificat després de l’actualització de la classificació en començar la segona volta, després del derbi de la setmana anterior i de l’obtenció de la classificació per la Copa Princesa, aquest any a Gijón. A més hi havia ganes de demostrar a les navarrès que el partit de la primera jornada havia estat una altra història.

Amb aquestes premisses, el partit començava amb domini de les de Marta Gens i Quim Ribas que sabien que les opcions passaven per prémer l'accelerador des del principi, però sobretot ser constants. Amb tot la igualtat es restablia ja al primer temps tècnic. A partir d’aquí una rotació amb Maria Segura al servei, Laila dos Reis i Anna Espadalé puntuant sense resposta, semblava trencar el set i duia la màxima avantatge al marcador, 17-10. Però davant no hi havia qualsevol rival. El temps mort demanat per Zalyubovska, retornava el seu equip al joc, i els permetia ajustar el set, però no recuperar el lideratge al marcador. Els atacs de Laila dos Reis, a qui s’unien Maria Segura i el poder a xarxa de Sara Sarmiento, tancaven el set 25-21 per les blaugranes. El primer pas s’havia fet.

Però encara quedava molt per viure al pavelló de l’Inefc força ple de pares i nenes que s’ho passaven d’allò més bé amb el joc de l’equip a qui s’unien donant-lo ànims, un plus de força sempre necessari.

El tercer set començava com els altres. Però en una acció d’atac amb el 5-4 al marcador, Laila dos Reis, en caure sobre un peu d’una jugadora visitant que trepitjava més enllà de la línia, es revinclava el genoll i es quedava a terra amb crits de dolor. En un instant es veia tota la cruesa de l’esport i es feia el silenci al pavelló. Laila havia de ser retirada de la pista amb grans gestos de dolor. La protagonista del partit ho esdevenia encara més. Però el partit havia de seguir. La substituïa Tori Grafeman però l’equip havia notat el cop i de quina manera. Amb 6-10 al marcador Marta Gens canviava de col·locadora donant entrada a la Laia Garcia, sempre imprevisible. I de quina manera. Capaç de cel·lebrar els punts com ningú, ara també els creava, donant joc a les seves companyes, bloquejant en un 1 contra 1 impressionant i fintant amb tota la convicció possible, retornava l’equip al partit i donava la volta al marcador fins fer demanar un temps mort a la banqueta visitant. Així les navarreses aconseguien altre cop un petit avantatge amb 15-18, tallat per un encertat temps mort de la banqueta local. Les de Iruña però sabien que el partit passava per aquest punt i tornaven a distanciar-se. El 19-22 semblava definitiu. Però davant hi havia un equip en majúscules. Un nou atac de Laia Garcia, que es sortia, i dos bloquejos de Maria Segura i Sara Sarmiento tornaven l’empat al marcador i obrien un final de set d’infart. Però avui l’equip tenia molt clara la consigna: No afluixar. Nou atac de Laia Garcia i un servei de Sara Sarmiento dels que sempre fan mal tancava el set i el partit 25-23.

Tot l’equip corria a abraçar-se a l’entorn de Laila dos Reis que malgrat la preocupació volia viure aquests moments amb el grup en uns moments emotius. I és que el concepte d’EQUIP va prendre en aquests instants un caràcter importantíssim.
La victòria que permetia a les de Marta Gens i Quim Ribas empatar amb les líders de la competició i que donava una mostra més del nivell que té aquest equip i que obra grans expectatives per les jornades que venen on ens espera segur bon voleibol i grans moments.

Ara només desitjar que la lesió de Laila dos Reis sigui el menys greu possible. Recuperar-la també serà una feina més de tot l’equip en el camí de creixement que està duent a terme. ANIMS LAILA !!! i felicitats a tot el grup.