RGC.Covadonga 1

CVB-Barça 3

Parcials 25-18/22-25/22-25/24-26

RGC.Covadonda: Alba Hernández, Cristina Villabrille, Covadonga Salazar, Veatriz Vázquez, Cristina López i Cristina Imargues (sis inicial), Ángela Elizaga (Lliure), Claudia Blanco, Marta RodríguezMaria José Hernández, Paula Sánchez i Ángela Iglesias van completar l’equip.

CVB-Barça: Mireia Carmona, Maria Segura, Anna Espadalé, Tori Grafeman, Lara Raspall i Sara Sarmiento (sis inicial), Laura Carmona (lliure), Laia garcia, Laila dos Reis i Cristina Borja van completar l'equip.

Dijous es jugava a Gijon el partit de la jornada 17 avançat a aquestes dates per la disputa de la Super Lliga Junior que tindrà lloc al febrer. I era un partit important donat que les noies del SFV2 s’enfrontaven al 2on classificat de la competició amb qui a més, feia pocs dies ja havien disputat un emocionant i tens partit, el corresponent a la primera volta, que les asturianes s’havien endut al tie-breack. Així doncs que hi havia ganes.

Però al primer set, els nervis de les catalanes eren la nota més remarcable, mentre que les locals sense haver de fer gran cosa anaven agafant avantatge al marcador eixamplant encara més la sensació que es vivia a la pista. El servei o no feia mal o directament era erroni i els fàcils atacs del Grupo anaven sumant punts fins al 25-18 final.

Reacció de tot l’equip al canvi de set i ara si, amb les ganes i la tranquil·litat necessàries, les de Marta Gens aconseguien fer el seu joc, competitiu i espectacular a voltes, que no trobava reacció en les de José Castro que començaven a mostrar-se nervioses i poc resolutives. Amb tot la igualtat era ben palesa al marcador fins que més enllà de l’empat a 17, una rotació amb Anna Espadalé des del servei, trencava el set definitivament per finalment, dur-lo al costat blaugrana 22-25. Es començava a gestar la sorpresa.

Més del mateix al 3er set. Nervis al bàndol asturià i joc ben centrat i bones combinacions al bàndol visitant. Així els petits avantatges de les catalanes, aquest cop si que es van saber aprofitar per, un cop reduït el nivell d’error, endur-se el set pel mateix 22-25 que l’anterior.

I quedava per veure com aniria el següent set. I aquí la igualtat va ser la constant de tot el set. Covadonga tornava a jugar al seu nivell però ara es trobava amb la resposta de les de Marta Gens i Quim Ribas que no només oferien solucions als problemes que venien de l’altre costat, amb bona recepció, defensa de nivell i bloqueigs de la primera línia catalana, fins a 15 al final de l partit, si no que una i altra vegada trobaven on fer mal a la defensa del Grupo. Amb tot, s’arribava al final del set amb empat a 24. Aquest cop però les catalanes sabien jugar un altre final ajustat i ple de tensió i se l’enduien cap a Barcelona. La sorpresa havia pres forma de realitat i quan menys s’ho esperaven les de José Castro veien com el treball i la constància catalana els infligia la primera derrota com a locals, en una pista on fins ara ningú havia guanyat i on serà difícil puntuar.

Així doncs quedava clar que a la lliga encara ens hi esperen molts i bons partits i que cap equip pot afluixar. Quan s’aixeca el peu de l’accelerador sempre hi ha qui aprofita l’oportunitat i fa una passa endavant.

Ara a seguir la progressió ascendent i aprofitar el proper partit a Madrid, segona etapa d’aquesta mini gira, perquè l’equip es vagi acostant a les places capdavanteres de la classificació.