CAEP Soria 1
CVB-Barça 3

Parcials 25-19/17-25/23-25/21-25

CAEP Soria: Marta Barrasa, Amelia Portero, Daymaris Garcia Calvo, Sara Diaz, Cristina Llorens i Elena San Martin (sis inicial), Ana Vallejo (Lliure), Clara Martínez, Antia Rodríguez, Alejandra Álvarez, M.teresa Sánchez-Solé i Ludmila Duarte van completar l'equip.

CVB-Barça: Mireia Carmona, Maria Segura, Anna Espadalé, Laila dos Reis, Lara Raspall i Sara Sarmiento (sis inicial), Laura Carmona (lliure), Tori Grafeman, Laia Garcia, Meche Arends i Cristina Borja van completar l'equip.

Després de les dues derrotes al límit del tie-break que l'equip de SFV2 havia sofert en les darreres jornades, el desplaçament a Soria comportava molt de partit trampa. A l'equip blaugrana l'esperava un equip jove però molt descarat, amb molt poc a perdre i molt a guanyar i que treballa el dia a dia per tal d'assolir format de les que en el futur han de ser les grans jugadores del voleibol estatal. Mostra d'això la presencia de jugadores com Amalia Portero, que tot i la curta trajectòria ja ha debutat amb la selecció absoluta i que pel que es va veure és la peça a l'entorn de la qual funciona en bona part l'equip. Amb tot el que calia saber era amb quina actitud es presentarien les catalanes a la pista castellana.

I de bon principi ja es va veure que hi havia més nervis i por a fallar que no pas mostres del gran nivell que tenen les de Marta Gens i Quim Ribas. Així un inici de set desencertat, decantava el primer parcial cap a les joves de la Permanent que dominaven 8-5 al pas pel primer temps tècnic. A partir d'aquí nervis i errors, que eixamplaven les diferències, intercalats amb accions de lluita, mostra de les ganes de les jugadores i que ajustaven el marcador. Amb tot, la tenalla mental que representaven els darrers resultats feia que la feina no s'acabés de dur a bon terme i el set era per les locals, 25-19.
Molt diferent l'entrada del segon set. Amb una sortida al servei de Mireia Carmona que començava a dificultar la recepció local i el treball a la xarxa tant de Sara Sarmiento com d'Anna Espadalé, el 0-5 inicial ja mostrava el canvi de decoració. Ara si les blaugranes creien en el que feien, s'ho passaven bé jugant i duien a la pista jugades de molt bon voleibol. Cap de les respostes de l'encertada Amalia Portero, servien per atura el joc visitant. El servei feia mal, la recepció liderada per Laura Carmona, funcionava força bé i les pilotes es lluitaven fins on calgués. Així ho demostraria el parcial al final del set: 17-25.
El tercer set seguiria pels mateixos viaranys i tot i que a les darreries, tornarien els nervis a les accions de les jugadores catalanes, aquest cop si van saber dominar les sensacions. La reaparició de Tori Grafeman després de la lesió, acabaria aportant punts i 3 bloquejos prou importants, va acabar d'asserenar la situació i aprofitant els marges d'avantatge adquirits al marcador, s'enduien el set, pel mínim marge: 23-25.
Ara si calia veure si al quart set seria altre cop un prat, per on pasturessin els fantasmes dels darreres partits. I això semblava quan les de J.Miguel Serrato agafaven un avantatge de 4 punts. Reacció ràpida des de la banqueta, amb l'entrada de Laila dos Reis, substituint Maria Segura, malalta dies enrere, que havia donat tot el que havia de donar, més enllà dels 14 punts aconseguits. Així s'assolia la igualada a 17 i amb Lara Raspall al servei, poc lluïda aquest partit, però eficaç com sempre, aportant una altra quinzena de punts, s'aconseguia posar distancia al marcador i vèncer la darrera oposició de les joves jugadores locals, 21-25.
Així doncs treballada victòria, de serrar dents i prémer punys, d'aprenentatge a conviure amb que només s'equivoca qui intenta coses, que fallar és una passa més en l'aprenentatge i que la feina acaba donant fruits.
I una mostra més de tot això serà la propera visita el proper dissabte a l'INEFC, de l'Extremadura Arroyo, un vell conegut, rival des de varies temporades, que permetrà de nou veure un bon espectacle al pavelló de Monjuïc. Us hi esperem