Dissabte tarda, pavelló de l'Inef de Catalunya. El CVB-Barça jugava un partit que tenia trampa i premi. Ens visitava l'AD.Algar Surmenor, un equip dirigit per la veterana Olena Zalyubovska que tot i no estar desenvolupant una bona temporada, de segur que plantejaria problemes en l'enfrontament.

De l'altra banda, la victòria era una necessitat imperiosa per l'equip blaugrana, doncs aconseguir-la representava poder seguir lluitant per la part alta del campionat, objectiu molt difícil, donat el nivell que estan demostrant Cantabria, Murillo i Miranda.

Malgrat aquestes premisses el principi de partit no demostrava res d'això. Tot i que aquesta vegada el partit començava de forma igualada, la sensació que donaven les catalanes era de desencís, com si el transcórrer dels minuts ja fos prou per aconseguir alguna cosa. El set va anar escolant-se amb empats successius al marcador per finalment decantar-se de cara a les murcianes, per un 23-25 que més que demostrar

emoció i tensió a la pista, remarcava l'apatia viscuda.

Però al canvi de set, les jugadores de Jordi Català, varen semblar despertar. Algar havia de demanar un temps mort ben al principi per aturar la sortida catalana. La diferència s'ajustava però amb el CVB-Barça sempre per davant, fins que finalment el set es trencava amb Laila dos Reis al servei i l'equip posat a la feina, amb l'ajuda de Maria Alzamora que suplia una desconnectada Sandra Walsh. Punt a punt, per tancar-lo amb una clara diferencia de 25-16 que demostrava que quan es centren amb ganes a la feina, es poden fer bé les coses.

El 3er set començava altra cop igualat, però amb petites diferencia aquest cop pel conjunt dirigit per la ucrainiana. Una bona reacció de les de casa, amb Sandra Walsh, a qui la substitució en el set anterior va semblar caure-li molt bé, més desperta i activa, i molt encertada en la sèrie de servei, duien el set gairebé al sac del CVB-Barça. Però com sempre en aquest joc, si es baixa la intensitat en la feina, es paga. Va caldre un temps mort perquè les jugadores tornessin a entrar a la pista convençudes, per solucionar un alarmant 24-22 i tancar el set amb el 25-22 que no reflectia la diferencia de nivell, però si la diferència d'actitud dels 2 equips.

El 4rt set tornava a ser com el 3er. Les catalanes dominant amb petites diferencies al marcador però sense acabar de trencar-lo. I passaria el que havia de passar. Sense la intensitat necessària, veien com les d'Algar l'ajustaven altra vegada per desembocar-lo a un final incert. Però altre cop, la fortalesa demostrada a casa altres partits decantava el set i el partit per les de CVB-Barça de forma definitiva.

Amb aquesta 3era victòria, s'aconseguia l'objectiu principal d'aquesta jornada: tenir opcions per seguir lluitant per la desitjada 4rta plaça final de SFV2 que ens hauria de permetre no haver de patir en la 2ona fase de la lliga, jugant en el grup de descens, i si fer-ho en el d'ascens a Superlliga amb el que això representaria.

I de rebot, s'aconseguia un premi complementari: la classificació per la Copa Princesa que s'haurà de disputar el proper febrer. Una competició que ens ha de permetre seguir jugant partits de gran nivell, ajuda fonamental per la formació de les nostres joves jugadores.

Ara queden dues setmanes per preparar el proper desplaçament a Madrid, partit contra un equip molt més reforçat respecte el que ens va visitar la primera jornada de lliga. Després de la primera volta 9 punts, tots ells a casa, fet indicatiu de la importància del factor camp en aquesta lliga, així cal que seguim creant aquest clima particularment propi amb la gran ajuda de la nostra afició blau-grana.

La prèvia del partit va ser molt intensa i apassionant i es que l´equip de Primera rebia al CV Cornellà, rival directe en el grup nord de la Primera Divisió Nacional, per aconseguir la classificació entre els tres primers del grup i així poder disputar la segona fase de la competició amb la garantia de no baixar. A més aquest va ser un dels partits que es van perdre a la anada i s´havia de retornar el parcial per mantindre les expectatives de classificació.

Les jugadores del nostre equip van encarar des del començament el partit i amb una gran motivació i un ambient molt engrescador i treballador les blau-granes guanyaven amb solvència els dos primers sets. Cal destacar l´encertada direcció del nostre joc d´atac i la gran actitud en defensa que permetia manar al marcador amb un contundent 2-0. Al 3er set les visitants posaven a prova la qualitat de les nostres jugadores i es va demostrar la superioritat que ara per ara tenen les blau-granes quan juguen amb intensitat i criteri.

Pel matí, com cada dissabte a casa, ambient espectacular a l´INEFC: 5 partits dels nostres equips de base, 2 pistes simultànies, 10 equips, més de 100 jugadores de volei i un nombrós i cridaner públic configuraven una gran jornada de volei. Feia molt de temps que no es veia a can Barça un ambient tant engrescador com el que s´està veient cada jornada que juguem a casa. Sens dubte un gran encert jugar tots els partits a casa el mateix dia, esvaidor però molt motivant i gratificant per a tots.

La jornada començava com sempre amb les noies del Infantil 96, que eren les primeres en donar la benvinguda al CV Valle Hebrón, el nostre rival d´avui a la tira de primera divisió. Molt bon partit en totes les facetes del joc exceptuant la recepció, ja que el percentatge d'encert ha sigut molt baix, tot i que el servei no era dels més complicats que ens hem trobat durant la temporada.

El partit anava i tornava, amb parcials molt ajustats i amb un joc una mica nerviós per part dels dos equips, amb un ambient a la grada propi d´un partit internacional els crits d´ànims de les dues aficions es alternaven al igual que els sets. El primer, amb claredat, per les blau-granes, però les visitants aconseguien l´empat, de nou al tercer agafava avantatge les de Perea i de nou l´empat del Valle Hebrón. Només quedava el 5é set per decidir i va ser molt emocionant i disputat però els dos punts es quedaven a casa i fan que l´equip s´assenti a la part alta de la classificació.

Al final vam poder guanyar amb el bon treball en el servei i la defensa, juntament amb el correcte posicionament a      pista i l'actitud sempre molt positiva de tot l'equip dins i fora de la pista.

A las 10 hores començava el Juvenil el seu particular enfrontament amb un dels favorits per anar al Campionat d´Espanya aquesta temporada, l´equip del Valle Hebrón segon classificat del campionat passat i amb tres jugadores que han participat amb la Selecció Espanyola Juvenil i amb un total de 5 jugadores que pertanyen al programa ARC de la FCVb arribava a l´INEFC amb el convenciment de que seria un partit més, sense gaires complicacions i amb un resultat clarament favorable.

El resultat del primer set així ho donava a entendre, però no el joc a la pista. Les blau-granes volien jugar bé, volien demostrar lo que estan entrenant cada setmana, volien guanyar un set, volien posar contra les cordes a un dels favorits per aconseguir el campionat, volien baralla i volien donar ànims a l´Andrea Garcia per que es recuperi aviat de la seva lesió i ho volien fer des de la pista amb un bon joc, molta intensitat e intenció. Així el segon set es guanyava i al tercer es jugava molt bé, encara que les de Valle Hebrón varen tirar d´alçada i ens guanyaven la partida a la xarxa.

El quart set amagava un regal i una decepció, el joc i l´actitud de l´equip van ser molt bons, es manava al marcador durant tot el set, s´apropava el 5é set, i encara que no estava a la ment el guanyar, si que hi era el poder jugar més amb un equip superior, jugar més per aprendre més, jugar amb més intensitat i amb les millors per poder ser millors. El set estava 23-20 a favor de les blau-granes i el regal molt proper, però el desencert en un parell d´accions per part de les nostres jugadores (i un parell més de l´arbitre) va donar a les visitants una victòria que es mereixien més el nostre equip que no pas el Valle Hebrón.

Però finalment, una vegada més, la lògica manava al marcador, i ens deixava alguna llàgrima i molta ràbia, però això ens ha de donar forces per continuar entrenant, cada dia més dur, cada dia amb més intensitat, cada dia amb més predisposició a ser cada vegada millors.

El Cadet 94 va ser la creu de l´enfrontament amb el CV Valle Hebrón. Amb un equip molt més superior a nivell condicional i tècnic i amb una capacitat de progressió en el joc molt més extensiva que no pas les visitants, no van sapiguer demostra-ho a la pista. Moltes errades en el sistema de joc varen propiciar un joc molt poc eficaç i que feia que les jugadores rivals semblessin un gran equip amb molta superioritat.

Aquest equip només ens supera en la seva intensitat en el joc, amb accions molt lluitades i amb un esperit de superació de les seves limitacions. Ens falta creure en les nostres possibilitats, en les nostres fortaleses, en les nostres oportunitats, entrenem per ser bones jugadores de voleibol, però no ara, no el dissabte, sinó sempre, cada dia una mica millors. Per això ens falta intenció en cada una de les coses que fem , en cada un dels exercicis que entrenem, en cada una de les accions que disputen en un entrenament o en un partit.

El partit va començar amb un 0-2 en contra, encara que el segon set es va perdre per la mínima (24-26), al tercer i el quart set amb una sèrie de canvis en la estructura habitual del joc es va aconseguir una mica més de eficàcia en el resultat, però no en el sistema. Encara així es van guanyar el 3er i 4at set, degut a la superioritat individual de les nostres jugadores. Semblava que hi havia possibilitat de guanyar el partit, ja que aixecar un 0-2 es molt motivant i alhora molt inquietant per l´altre equip, però una vegada més, errades individuals a nivell tècnic i de posició a nivell d´equip donava el partit al Valle Hebrón.

El Cadet 95 jugava amb el IES Jaume Callís de Girona. El primer set es va perdre degut a un gran numero de errades en la recepció i amb molt poca actitud en la pista, potser degut al fet de havien guanyat fins ara tots els partits i potser hi havia una mica de nerviosisme per mantindre aquest handicap. A partir del segon el joc va millora molt però encara faltava una  mica més d´actitud i es que aquest equip ens té molt bé acostumats i ens semblava estrany veure-les així  . Es van corregir les errades en servei i recepció i es va guanyar amb claredat. Però les de Girona volien l´empat i van jugar amb força durant el quart, obligant a les blau-granes a desplegar el bon joc que saben fer i amb una actitud molt bona varen guanyar per 26-24 un set que s´havia complicat molt.

El Juvenil sub 18 va jugar el seu "partit" amb un equip amb molt poca experiència i amb un nivell molt baix, el total de punts aconseguit al partit va ser de 16. Pràcticament va ser un entrenament de serveis, ja que la pilota va tornar molt poques vegades al nostre camp. No hi gaire a comentar en aquest partit, només la bona disposició de les nostres jugadores i el respecte envers d´un rival tant fluix.

L´equip Aleví el divendres davant del Lycée Français, al pavelló de la Illa i va perdre per 1-2. El primer set el van perdre encara que jugant molt bé i el seu premi el tenien al segon set, que els hi donava la possibilitat de jugar un tercer set per desempatar, però les del Lycée amb una millor eficàcia en el servei i amb una mica més d´experiència ens guanyaven amb un clar parcial de 25 a 10. Però cada setmana es veu l´evolució d´aquestes jugadores i això dona forces per continuar entrenant amb molta il·lusió.

Els equips Infantils Escolars aquesta setmana descansaven en la seva competició.