Després d'investigar, llegir i provar diferents tècniques per tirar fotos d'esports (persones en moviment) dins un pavelló esportiu voldria compartir la meva experiència amb tothom qui hi pugui estar interessat.

D'entrada cal dir que les fotos d'aquesta tipologia es tiren sense flash, per tal de no molestar els esportistes.

El primer factor que cal tenir molt en compte és la llum: un pavelló esportiu, per molt ben il·luminat que estigui mai tindrà el nivell de lluminositat d'un lloc exterior on hi toqui el sol. La quantitat de llum que capta la càmera és bastant reduïda quan es tracta d'un pavelló.

El segon factor és la càmera que hom tingui per fotografiar, ja que per fer fotos sota les condicions que exposo és necessari que ofereixi valors ISO de 800 a 3200 per tal de poder disparar amb temps d'exposició molt curts i que les fotos no surtin mogudes. Jo utilitzo una càmera reflex digital Nikon D90 que ofereix un ISO màxim de 3200.

El tercer factor és que el teleobjectiu utilitzat sigui ràpid i lluminós, és a dir, que tingui una obertura de diafragma constant de f/2.8 al llarg de la longitud focal. Jo utilitzo un objectiu Tamron 70-200mm amb una f/2.8 constant en el recorregut dels 70mm als 200mm.

L'últim factor és que el teleobjectiu que es faci servir sigui capaç d'enfocar molt ràpid i de forma precisa en condicions de poca llum ja que això es imprescindible per poder captar fotos de persones en moviment en un pavelló, ja sigui jugant al bàsquet, al futbol sala, al patinatge, etc. El que he experimentat moltes vegades és que l'objectiu es torna com boig buscant un punt on agafar-se per tal d'enfocar degut a la falta de llum i moltes fotos surten desenfocades.

Tenint en consideració tots els factors abans esmentats cal utilitzar el mode MANUAL de la càmera per escollir tant el temps d'exposició com l'obertura del diafragma. A més cal que es seleccioni el tipus d'enfocament per "objectes en moviment". Jo el que faig un cop seleccionat el tipus d'enfocament apropiat és establir un ISO 1600, una obertura de diafragma f/2.8 i un temps d'exposició d'1/200 fins a 1/400. En el cas que el pavelló tingui només la meitat dels focus funcionant si veig que les fotos em surten fosques augmento el valor ISO de 1600 a 3200 (guanyo llum però la foto té més gra, és a dir, no és de tanta qualitat).

Cal tenir un fet present el fet de poder disposar d'un trípode o un monopeu si no es vol arrossegar al coll la càmera i el teleobjectiu lluminós tota l'estona, ja que el conjunt pesa bastant, i per tal que les fotos quedin millor. Jo estic acostumat a tirar sense trípode o monopeu i estic bastant satisfet dels resultats obtinguts.

Tant la càmera que utilitzo com l'objectiu són semi-professionals. No estic segur dels resultats obtinguts utilitzant una càmera compacta que ofereixi tot el que acabo d'explicar però per provar no s'hi perd pas res. Pel que jo sé les càmeres reflex digitals de les marques més conegudes com són Canon, Pentax, Sony, etc. i les seves corresponents òptiques (objectius) ofereixen la possibilitat de tirar fotos sota les condicions esmentades.

Jo soc partidari de que el més important d'una càmera reflex no és la càmera en si sinó les òptiques que hom hi pot acoblar. Hom pot trobar càmeres molt bones per 800-1.500 euros i en canvi els preus dels objectius es poden arribar a disparar fins a 6.000 o 7.000 euros, tal i com podem veure en les òptiques dels fotògrafs que fotografien partits de futbol (porten uns objectius que semblen telescopis). El teleobjectiu, depenent de la seva qualitat, és una peça clau a l'hora d'enfocar i si s'utilitza una òptica de baixa qualitat, encara que sigui f/2.8 (lluminosa), es pot donar el cas que moltes fotos surtin desenfocades i que només es pugui aprofitar una part de les fotos.

L'avantatge que veig de tenir una càmera professional com ara una Nikon D3 (ja m'agradaria tenir-la) és que entre les moltes coses bones que té (per desgràcia el preu no és una d'elles) hi ha la possibilitat de treballar amb valors ISO molt alts (per exemple ISO 6400 o inclús 12800) i les fotos surten amb poc gra. Això és una gran ajuda a l'hora de tirar fotos en un pavelló d'un esdeveniment esportiu.

Un cop analitzats tots els factors que esmento en aquest escrit la conclusió és que per fer fotos d'esports en un pavelló cal disposar d'una càmera que ofereixi ISOs alts i un teleobjectiu ràpid i lluminós. Sense això és molt difícil obtenir bons resultats.

Espero rebre comentaris d'altres persones o fotògrafs que han treballat aquest tema i potser coneixen altres formes de fer el mateix i amb millors resultats. Jo simplement he exposat un mètode que a mi em funciona força bé per aconseguir bones fotos en condicions difícils.

Com tirar fotos d'esports dins un pavelló (2ª part), Lluís Closa
Quan es tracta de tirar fotos d'un esdeveniment esportiu en un pavelló , una vegada hom disposa de l'equipament adequat i de la configuració correcta de la càmera, tal i com vaig intentar explicar ahir en la primera part de "Com tirar fotos d'esports dins un pavelló", cal tenir en compte tota una sèrie de factors addicionals que són clau a l'hora de fotografiar en qualsevol esdeveniment esportiu:

1. Per anar bé fan falta dues càmeres, una amb el teleobjectiu lluminós per tirar les fotos de la gent en moviment (ja siguin jugadors de bàsquet, de fútbol sala, handbol, patinatge, etc.) i una altra per tirar fotos de vistes generals del pavelló. És per aquest motiu que cal disposar addicionalment d'una càmera amb un objectiu angular zoom (gran angular + teleobjectiu) i també d'un flash per a les fotos de grup i altres fotos en els quals no hi hagi moviment. Per aquest propòsit jo faig servir una Nikon D80, un objectiu Nikon 18-200mm f/3.5-5.6, i un flash potent, com per exemple el Nikon SB800 (que ja ha quedat una mica obsolet degut a que ara es ven l'SB900).

2. Cal tenir molt present que si l'objectiu és tirar per exemple unes 100 fotos bones d'un esdeveniment esportiu caldrà tirar-ne moltíssimes més ja que n'hi haurà moltes que quedaran desfocades degut a la falta de llum i d'altres que no tindran cap valor perquè no reflecteixen cap moment clau de l'esdeveniment. Es tracta doncs de tirar moltes fotos i seleccionar les millors, la qual cosa és pesada però molt necessària.

3. És bo poder disposar d'un GRIP per poder disparar un major nombre de fotos sense que s'acabin les bateries de la càmera i per tal de tirar fotos de la forma més còmoda possible tant en posició horitzontal com vertical. Jo disposo del GRIP Nikon MB-D80 per a tal finalitat. L'únic inconvenient que té és que el conjunt càmera-objectiu-grip pesa bastant (més de 2 Kg) i si s'ha d'arrossegar durant bona part de l'esdeveniment esportiu la veritat és que es fa pesat, al final acabes amb els braços cansats. Sempre es pot considerar l'opció d'utilitzar un trípode per tal que la sessió fotogràfica sigui menys cansada.

4. És necessari estar molt concentrat i sempre a punt ja que normalment els millors moments venen quan menys te'ls esperes, i quan venen cal estar preparat. Per exemple en patinatge no saps mai quan la patinadora farà un gir o una pirueta o un salt, per tant cal fer un seguiment amb l'objectiu de l'esportista i just quan fa el gir/pirueta/salt és l'hora de tirar la foto. Com que aquest tipus de fotos es fan sense flash no molesten a l'esportista.

5. Hi ha moments, com és el cas del patinatge, en què hi ha moltes patinadores a la pista fent una exhibició conjunta i llavors és quan entra en joc la segona càmera amb objectiu angular zoom, el qual quan es troba en posició gran angular fa servir una f/3.5 (un pas més de diafragma respecte f/2.8), un ISO alt (1600-3200), i un temps d'exposició curt (1/200 - 1/400) permet tirar fotos de conjunt. Pot ser que aquestes fotos es podessin fer també amb una càmera compacta si s'utilitza el mode manual, però com que no ho he provat, prefereixo no opinar al respecte.

6. Pel que respecta a les fotos de grup i altres fotos, aquestes es poden tirar amb la càmera amb objectiu angular zoom i un flash, amb un ISO baix (per exemple ISO 400) i una velocitat d'obturació i diafragma que poden ésser seleccionats en mode semiautomàtic per la càmera (mode P, en les càmeres reflex digitals Nikon). De fet, aquest tipus de fotos es poden tirar perfectament amb una càmera compacta, no és necessari disposar d'una càmera reflex digital.

Després de llegir tots aquests punts i després d'haver llegit el meu primer article sobre "com tirar fotos d'esports en un pavelló" us preguntareu si això de la fotografia és una afició cara. Aquest tipus de fotografia és certament cara, ja que passa per tenir una bona càmera que pugui treballar amb valors ISO alts, de 1600 fins a 3200 i amb un bon nivell de qualitat (poc gra) i un objectiu ràpid i lluminós amb una obertura de diafragma constant d'f/2.8. Ambdós dispositius són cars però jo penso que si realment us agrada el món de la fotografia d'esports trobareu la forma d'aconseguir-los