CVB-Barça 1

Parcials 25-12/25-27/17-25/19-25

Dissabte s'iniciava la Fase d'Ascens a Súperlliga, amb un partit que ja ha esdevingut tradicional, el PDR.Miranda - CVB-Barça, quart de la temporada, al Multifuncional de Bayas de la ciutat castellana. I es plantejava amb una preguntes molt clares a ambdós bàndols. Pel costat burgalès, quan trigaran a aconseguir l'objectiu de l'ascens, fita per la que han creat l'equip d'aquesta temporada i en el que han invertit tot el que ha fet falta. Per banda blaugrana, saber si el fet d'haver assolit la permanència faria baixar la intensitat i la il·lusió de les noies o bé seguirien treballant per aprofitar totes i cada una de les oportunitats de jugar a volei d'alt nivell.

I de bon començament les coses semblaven clares. El primer parcial del partit 10-0 per les de Volodomir Prokopovic malgrat el temps mort demanat per Jordi Català i el pas pel primer temps tècnic. Ja no era només el desencert en el joc, si no una apatia més que preocupant. 25-12 al lluminós denotava la diferencia d'actitud a la pista.

Però el 2on set, esperonades a l'orgull, les catalanes començaven a demostrar tot el vòlei que porten a dins. Serveis que feien mal, variabilitat en les jugades, mans ben posades en el bloqueig i remats de tota mena que deixaven en evidencia les jugadores de Miranda que passaven de sentir-se superiors a veure com la feina i la constància de les blaugranes les allunyaven en el marcador. Tant sols una sèrie de jugades amb el servei de Cristina López, i amb tota la potencia a la xarxa de Janeska i l'americana Hohl aconseguien dur l'empata 22 al marcador. Però els de Jordi Català, volien i es mereixien el set i se l'enduien per 25-27.

L'ambient al retornar a la pista ja no era el del principi del partit. S'havia vist que Miranda tornava a ser vulnerable, com ho havia sigut a la final de la Copa Princesa, que també hi podien haver nervis entre les jugadores i que quan les coses es giraven, tant sols amb els recursos de la veterania i de la gran qualitat que atresoren jugadores del nivell de Chihuan i Esther López podrien vèncer la il·lusió i les ganes del conjunt del CVB-Barça. Així un set igualat que només es decantaria cap a Miranda en una altra sèrie encertada en la rotació forta castellana, amb l'americana Hohl i Chihuan a la xarxa. 25-17 que no reflexava la feina feta pels dos equips.

I al quart set més del mateix. Igualtat en el joc fins que la rotació forta el decantava cap a Miranda, però aquest cop amb reacció de les de Jordi Català, amb una estel·lar Lara Raspall en un dels seus millors partits, recolzada per Laila dos Reis i el bon treball a la xarxa d'Erika Kliokmanaite. Miranda es veia obligat a demanar un temps mort, per tancar la reacció, que havia posat "la por al cos" del públic castellà. Finalment 25-19 i partit tancat.

I la sensació de que la temporada no està acabada ni de lluny i que encara es poden fer moltes coses i ben fetes. Però per això cal el treball del dia a dia, sense la pressió de la primera fase però si amb l'exigència de donar-ho tot en cada moment.