Intens i emocionant partit de Superliga 2 el disputat aquest dissabte al pavelló de l'INEFC entre el CVB-Barça i el PDR.Miranda. I es que la diferencia en la classificació i en els noms de les jugadores, no es va veure reflectida a la pista.

El partit va començar com tots els del CVB-Barça fins el moment, amb clar domini visitant. Fins un 1-8 malgrat el temps mort demanat pel tècnic local, indicava que la diferencia teòrica a la classificació, es veuria reflectida a la pista. Finalment el set acabava amb la mateixa diferencia de punts que tot i haver-se escurçat durant el set es tornava a eixamplar al final per dur-lo a un 18-25 inapel·lable.

El 2on set però havia de dur-nos un panorama diferent. Molt més igualat fins al punt 18, amb una recepció i una defensa molt més a to de la que ha de ser la d'un equip de SFV2 per part de les catalanes com a resposta al joc desplegat per les estel·lars Aranda, Chihuan, Lopez, Scharnovski, etc, duien el set gairebé a mans de les blaugrana. Només una reacció final de Patricia Aranda al servei el feia perillar, per acabar amb un 26-24 que ja demostrava com seria la resta de partit.

I es que en els darrers punts del set es lesionava la central lituana del CVB-Barça Erika Kliomanaite, un dels pilars de l'equip. Estava per veure com Jordi Català solucionaria el tema. L'entrada de Raisa Moll era la carta a jugar. I la menorquina, aportaria i molt, al treball conjunt de l'equip.

Amb tot, en el 3er set  la cosa semblava complicar-se. 0-6 de sortida que ja no es reduiria fins al final d'un set que acabava amb un 17-25 que semblava abocar el partir a un final per la via ràpida. Però les noies del CVB-Barça tenien ganes de jugar i sobretot de lluitar.

I és que el 4rt set enlloc de ser el passeig que creien que seria les jugadores castellanes, demostrava que en l'esport, el treball també té premi. Així, treballant punt a punt, defensant com mai i aprofitant totes i cada una de les opcions que tenien, les catalanes se l'enduien per portar el partit al tie-breck, una loteria, però on cal ser-hi per guanyar-la.

I aquí si que s'ha vist la veterania de l'equip mirandès. Jugant molt bé la seva carta guanyadora, la peruana Leyla Chihuan, va prendre avantatge ben aviat i aquest cop la lluita i el treball català es quedava sense premi final. 10-15 per tancar el partit.

Però és que fins ara PDR.Miranda només havia cedit 1 set en 4 partits, i davant el jove equip del CVB-Barça en cedia 2 i no veia clara la victòria fins el punt final.

Bona feina de l'equip de Jordi Català que veia un cop més, com només el treball colze amb colze, amb paciència i perseverança, donen la fórmula per aconseguir que el camí per SFV2 valgui la pena.

Aquest partit era el colofó d´una jornada a l´Inefc intensa i satisfactòria pels interessos blaugranes. L´equip de Primera Nacional solucionava per la via ràpida el seu enfrontament amb el CV Lloret i amb un joc molt ordenat i amb un gran balanç en bloqueig que posava contra les cordes tots els atacs de les de Lloret, que encara que contaven amb jugadores molt experimentades no trobaven la forma de debilitar el nostre equip. Les de Melissa aconseguien una victòria molt important pels ànims de l´equip que estaven una mica baixos per les derrotes anteriors. En aquesta ocasió un partit molt bé plantejat des de´l servei i amb un gran percentatge en l´atac ens torna a col.locar en una bona posició en la classificació del grup B nord, per aconseguir el objectiu de classificar entre les tres primeres de grup i així poder garantir la permanència en la categoria.

Pel matí l´Inefc va vibrar amb 5 partits molt apassionants i amb un molt bo joc de totes les blaugranes. Començava ben d´hora l´Infantil 96 a desfer- se del CV Sant Cugat per un contundent 3 - 0, amb parcials molt clars i on només al tercer set degut a una rel.laxació de les locals, les del vallés ens van fer una mica d´oposició. La superioritat fisica i tècnica de les de Perea va quedar reflectida en la pista aquest cap de setmana i ens fa veure que aviat aquest equip ens donarà grans alegries.

Era el torn del Cadet 94 que s´enfrontava al actual i imbatut lider de Primera. El CV Lloret ens posava contra les cordes després de guanyar-li el primer set i ens tornava uns parcials que ens feien el partit molt complicat. La reacció de les blaugranes va ser espectacular i apallisaven a les de Girona en el 4at i 5é set, amb un 15-4 en el tie-break. El joc desplegat per les nostres jugadores durant tot el partit va ser molt bo i es la recompensa al treball setmanal que s´està fent amb aquest grup, amb uns objectius molt individualitzats i amb uns continguts condicionals, coordinatius i cognitius en consonància  a la realitat esportiva actual. La importància de la constància i de la intensitat en la feina de cada entrenament es molt important i ara ja comencen a entendre el que se els hi demana: donar el màxim rendiment de un mateix en la pràctica esportiva tant com en la seva vida social i privada.

L´equip Juvenil també tenia el seu duel particular amb el CV Lloret i van patir molt per poder guanyar un equip que en 4 jornades només havia rebut un set en contra. L´història es repetia i encara que guanyaven el primer set per un ajustat 28-26, les blaugranes cedien els dos següents amb parcials molt baixos i amb un joc una mica gris. Però al igual que les cadets aquest equip està fent una gran feina durant tota la setmana i els entrenaments estan sent molt profitosos, només calia una mica de paciència i amb treball i perseverància es guanyava el 4t set amb un parcial molt just, 25-23. El tiebreak ens donaria la possibilitat de encadenar la tercera victòria consecutiva però una serie d´errors en la recepció i l´atac ens donava un 4-8 en contra que dificultava la victòria. Llavors va sortir la garra i l´esperit guanyador que anys enrera caracteritzava aquest equip i amb un joc agressiu des de´l servei i amb un contundent atac, les blaugranes van guanyar un partit molt important per continuar en la linea dels objectius establerts.

El lider de la segona divisió, el nostre Cadet 95 va tornar a demostrar que es l´equip a batre aquesta temporada. Un equip amb un ambient exemplar i que afronta tots els seus partits amb una superioritat i una concentració digne d´un equip senior. Les nostres jugadores només han rebut un set en contra i inclós aquest dissabte amb un tercer set complicat van tancar el partit amb un 3-0 aprofitant una gran eficàcia en el servei i l´atac.

Era el torn del Juvenil Sub 18, només podien fer una cosa vist l desenvolupament de la jornada i era jugar bé, ordenades, amb tranquilitat, constància i il.lussió. Les de Melissa alternaven bon joc en servei i confiança i seguretat en l´atac amb una serie d´errors en recepció que feien que el partit es fos complicant cada vegada més. Fins arribar al 5é set una vegada més, però aquesta vegada la bona actitut de les jugadores va fer que els dos punts es quedessin a casa. Una vegada més el titular d´aquesta crónica quedava reflexat en la pista i en la cara de les noies. Enhorabona.

El divendres es disputava la jornada escolar al pavelló de la Illa i jugaven les Infantils 97 (es va suspendre el partit per problemes de disponibilitat de les jugadors visitants), el Preinfantil 98 i l´Aleví.

Les noies del Preinfantil 98 jugaven amb un experimentat CV Sant Just, amb jugadores molt més grans que les nostres i amb un nivell fisic superior. Les nostres jugadores van sortir encara molt nervioses i una mica desorientades, per moltes es el primer any que juguen en camp gran. El seu objectiu es continuar treballant per aconseguir un domini del seu cos que permeti assolir una bona base técnica per millorar en el joc col.lectiu, però s´ha de fer sense preses, amb molta constància i paciència i amb una idea molt clara que es que en aquest etapa lo més important no es la competició. Encara així el tercer set es van centrar més i van aconseguir moltes jugades de tres tocs i amb una intenció clara de joc.

L´equip Aleví va tenir un partit similar, on les visitants demostraven que porten dos o tres anys jugant a volei en una escola amb molta tradició en voleibol i les nostres petites es van veure superades clarament en el dos primers sets encara que en el tercer va aconseguir demostra que tenen moltes ganes de aprendre i de jugar be. Han de tenir paciència i entrenar per millorar cada dia. Encara us queda molts anys de volei i segur que arribareu molt lluny.